diumenge, 21 de febrer de 2010

POLLASTRE AMB AMETLLES (ESTIL XINÈS) I ARRÒS SALVATGE


Ja sé que els restaurants xinesos tenen molt mala fama... però no ho puc evitar, m'agrada el menjar xinès, ho comfesso!

L'altre dia, repassant el receptari de la Chefo, vaig trobar aquesta recepta, i com que el 'pollo con almendras' és el meu plat favorit del xino, doncs em vaig posar manos a la obra.

El resultat és molt bo, però el proper cop li posaré més salsa de soja.

Ingredients (per a dues pesones):
  • 2 petxugues de pollastre a daus
  • 1 ceba gran
  • 3 o 4 pastanagues
  • Ametlles crues (un bon grapat)
  • Salsa de soja
  • Arròs salvatge (1 bosseta)
Preparació...

Tallem la ceba a trossos grans i en una paella (ja que a la Chefo trigaria bastant) amb una miqueta d'oli d'oliva la 'pochem'. Al mateix temps, passem també per la paella la pastanaga tallada a rodanxes (o com més us agradi).

Un cop tinguem a mig fer la pastanaga i la ceba ho aboquem a la cubeta de la Chefo. Tot seguit hi aboquem la resta d'ingredients: els daus de pollastre, les ametlles crues i la salsa de soja (al gust). Si us agrada la salsa de soja (com és el nostre cas) no tingueu por de ser generosos!

Com que ja li hem posat força salsa de soja, no cal que li afegim sal ni cap altre condiment, ja que de per si aquesta salsa ja és prou salada.

Finalment, hi posem un rajolinet d'oli, remenem bé i programem el 91 durant 1 hora i 20 minuts.

D'altra banda, bullim l'arrós salvatge (nosaltres comprem un que ve en bossetes) durant 25 minuts. Un cop passat aquest temps, l'escolem bé i ja està llest per menjar.

Boníssim!! Quina màquina més pràctica aquesta chefomatic!

1 comentari:

Josep Maria ha dit...

Fa deu anys, quan treballava al País Basc, comentava a l'equip de vendes de la empresa que la cuina xinesa era extraordinària. Ves adir-lis a uns donostiarres de menjar xinès! Fins que un dia el gerent, L. Intxausti, un home que havia recorregut el mon com comercial d'una fàbrica de pistoles i altres armes, en preguntar-li els venedors que què tal la cuina xinesa, l'home va dir: "mira que yo soy guipuzcoano y nacido en una fonda de pueblo de ilustre memoria cocinra; pero mira, si me dijeran que elijiese una única cocina para el resto de mi vida, dejo la guipuzcoana y me quedo con la china". A partir d'aquell dia vàrem fer una sèrie d'àpats a un "txoko" on vaig fer de cuiner xinès, i que practico des de fa 30 anys.