dilluns, 5 de juliol de 2010

COCA DE LLARDONS


Després d'uns mesos en què he tingut el bloc una mica abandonat, reprenc les receptes amb una de les què ha tingut més èxit de les que he fet: la coca de llardons.

Aquest Sant Joan tenia clar que havia de fer una coca casolana, i després de veure a La cuina de casa, com n'era de fàcil, no vaig tenir excusa!

A veure si el proper any m'atreveixo amb la coca de brioix...


Ingredients:
  • 1 làmina de pasta de full (jo vaig fer servir una d'aquestes que venen congelades)
  • 100 g. de llardons (si poden ser prensats, millor)
  • 150 g. de sucre
  • Pinyons
  • Anís (opcional)
  • Canyella en pols (opcional)

Preparació...
Primer de tot, si la làmina de pasta de full que farem servir és congelada, la deixem descongelar a temperatura ambient (no al microones!! ja que si no desgraciaríem la pasta, tal i com ens va explicar la Mireia Carbó en una de les seves classes).

Un cop descongelada, procedim a estirar la pasta, a mi m'agrada deixar-la ben fineta.

Paral·lelament, piquem una mica els llardons (tot i que no massa, per a que els trossos no siguin ni massa grans ni massa petits). Respecte els llardons, millor que siguin prensats ja que segons la meva àvia són menys greixosos (i les àvies sempre tenen raó!).

En aquest punt, procedim a farcir la coca. Dividim (imaginàriament) la làmina de pasta en tres parts longitudinals. Primer de tot, pintem la part del mig amb una mica d'anís i ho espolvoregem amb una mica de canyella. A continuació hi posem la meitat dels llardons i la tercera part del sucre. Doblegem una banda sobre la part central, ho xafem una mica amb el corró i procedim a farcir la segona capa de la mateixa manera.

Finalment, estirem la banda que ens queda sobre la central i pressionem amb el corró. Pintem la part superior amb l'ou batut i espolvoregem els pinyons i la resta de sucre que ens queda. Marquem amb un ganivet els marges de la coca (per tal que pugi de manera homogènia).

Ho enfornem a 190º durant 30 minuts i ja està llesta!

Us ben asseguro que és una recepta bona i rapidíssima. A part que es nota gran diferència amb les de pastisseria (molt més cares) i amb els temps que corren...